Presenta pendents poc acusades, el cim culmina amb una petita plataforma amb materials tant Islàmics, datables a finals del segle XIII, com del Bronze (Jaciment estudiat en el treball realitzat per la beca d’Investigació de l’Institut d’Estudis Juan Gil Albert 1989, amb el títol de Poblament Prehistòric de l’Alt Vinalopó).

A escassos metres del jaciment de “La Fantasmeta”, una estructura ciclòpia, coneguda amb el nom de “La Caseta dels Corps”, aquesta presenta dues grans lloses de roca calcària disposades verticalment, paral·leles a un esglaó de la roca natural del turó d’1 ’10 m. d’altura. Sobre les dues es troba disposada una llosa de grans dimensions a manera de sostrada.

Aquesta estructura presenta una cara oberta al N / NE, a la qual s’adossa una línia de bloc de roca calcària, disposats en semicercle els eixos neixen a les parets de l’estructura, conformant una possible cambra o avantsala.

Al recinte, situat a la muntanya Sant Bartomeu, s’observen dos tipus de construcció, la tàpia del llenç de la muralla, d’origen musulmà, i el sillarejo basal de la torre més típicament cristià. Els treballs realitzats persegueixen dos objectius fonamentals: d’una banda el disseny de la distribució espacial, sobre la base de la posada al descobert d’estructures murals que permetrien, juntament amb les troballes, el coneixement de les diferents funcions de cada sector i, d’aquesta manera , ens ajudaria a la reconstrucció de la seva planta. D’altra banda, conèixer la cronologia del lloc i el seu esdevenir ocupacional, això s’aconsegueix a través de l’estudi dels materials, sobretot ceràmics, i de l’estudi dels estrats.

Els materials trobats mostren un poblament corresponent a l’Edat del bronze, atuells ovoides fetes a mà, pesos de teler i molins de mà, un poblament que es veu interromput durant època ibèrica i novament una reocupació que mostra els materials medievals. Aquests són en la seva major part ceràmics, encara que també tenen una importància els fragments d’ampolletes, gerretes i latitos de vidre, petits objectes d’os, i també de bronze i ferro. És la ceràmica comuna la més abundant, ataifores, fioles, orses, gerres, llums d’oli, palanganes, tapadores, cassoles, fogons …

Les decoracions de la resta del grup ceràmic corresponen a incisions, cordons decorats amb digitacions i ungulaciones, pintura, corda seca, impresa verd morada i esgrafiada. Tot aquest material es troba molt fragmentat es troba en estudi un material ceràmic d’aquesta última campanya, que podria retardar el final de l’ocupació del castell cap a dates més modernes. La estratigrafia mostra en alguns llocs vestigis d’incendi, que cal paralitzar amb els tipus de troballes.

En època medieval es produeix la substitució de la concepció musulmana del castell com a aglutinador de les alqueries circumdants, per la cristiana que destinava la fortificació al control del territori.

Tot just roman en peu una torre de base quadrada, dissimulada amb una teulada, a la qual se li va adossar l’ermita de Sant Bartomeu, al turó del mateix nom. Aquesta torre data del segle XIV, i per a la seva construcció es van utilitzar carreus, sillarejo basal i maçoneria, materials típicament cristians. En les seves parets només s’observen dos finestrons oberts i cinc finestres cegades, quatre d’elles a la part superior, una a cada costat. Des de la seva interior d’aquesta part alta assembla un colomar. Les bigues que sostenen la teulada són de fusta.

Aquesta pedra es troba localitzada entre dos enclavaments de prou importància en la història del passat d’aquesta zona, els dos pujols o turons situats a la seva dreta i esquerra i en els quals s’han trobat restes físiques de certa rellevància pertanyents al Bronze. Aquests gravats pertanyen a l’època del Bronze, encara que no tot el conjunt, alguns són de major antiguitat. En algunes d’aquestes pedres es troba el signe del laberint; aquest no és molt freqüent trobar-lo en molts llocs, el lloc on es troba de forma més representativa és Galícia.

Alguns dels signes dins de “Les Graelletes”, podríem també afirmar que són, dels determinats com fusiformes, i hi paral·lelismes amb altres zones estudiades encara que no molt properes geogràficament.

La situacions de sobre posició o aproximació d’alguns dels motius, o de repetició, sembla ser que responen en gairebé tots els petroglifos de molts llocs, encara fora de la Península, al fet que comencen a gravar o tallar primitives cultures que comprenen períodes molt llargs en el temps, i cadascú amb les seves peculiaritats, i trobant en tots els moments històrics el més profund sentiment màgic-religiós i en tots els casos alguna cosa sobrenatural.