965 82 02 34 - Plaça España, 8, 03469 El Camp de Mirra, Alacant

Festes Majors

Festes Majors

Els festejos principals són “Les festes majors“, que se celebren del 22 al 26 d’agost, en honor de l’apòstol San Bartolomé i dels Santos Abdón i Senén, antics patrons dels pagesos valencians, coneguts popularment com “Els Santets de la Pedra “.

Les imatges són venerades a l’ermita construïda sobre el solar del castell d’Almizra, del que subsiste una torre adossada al edifici religiós. La vespra de les festes es traslladen a la població en popular romeria.

Juntament amb les diferents celebracions religioses, les festes es completen amb paratges de moros i cristians, embajades, “cordes” de coets, revetlles …

Els actes històrics celebrats en el transcurs de les festes, concretamente el dia 25 d’Agost, són:

– El “Pregó anunciador del Tractat d’Almirra” en el qual un herald a cavall, i acompanyat de la banda de música local recorre els carrers de la població anunciant en nom de Jaume I, la immediata celebració del pacte amb l’infant de Castella

– La “Representació de l’Tractat d’Almirra”, l’acte més peculiar, en què es reviu el pacte entre Jaume I, “El Conqueridor”, i l’Infant D. Alfonso de Castella (Alfons el Savi). És una obra bilingüe, elaborada segons el “llibre dels Feits” i textos de Salvador Doménech Llorens.

ARGUMENT: Pels pactes de Tudillén (1151) i Cazola (1179), els reis d’Aragó i Castella ja havien establert les terres de conquesta futura al territori àrab que avui configura al País Valencià. No obstant això, certes desavinences sorgides entre els dos monarques al setembre de 1243 per la conquesta de Xàtiva, van obligar a Jaume I a travessar la frontera estipulada, penetrant en terres de conquesta castellana, apoderant-se de Villena i Sax, sotmetent a un mateix temps “Els capdets “i” Burriharon “.

Davant la gravetat de la situació, es va imposar plantejar una entrevista entre aragonesos-catalans i castellans, per tal de resoldre les diferències existents, pròximes a una guerra oberta entre els dos regnes cristians. Les pretensions castellanes eren que la vila de Xàtiva havia de ser lliurada a l’infant Alfons com a dot de promesa de la seva futura dona Violant, la filla del propi Jaume I i Violant d’Hongria. El rei va argumentar que quan ell es va casar no va rebre dot alguna en terres i que Xàtiva pels pactes anteriors era de conquesta aragonesa.

Els castellans, sense arguments van dir que Xàtiva seria castellana, perquè el Alcaid moro es la donaria a l’Infant. Això va irritar el Rei Jaume I, fent-esclamar: “Qui a Xàtiva voldrà entrar, sobre Ens haura de passar”.

Els precs i llàgrimes de la Reina Violant, esposa del monarca i les noves proposicions de l’Infant castellà van aplacar la natural indignació del Rei. El conflicte va acabar feliçment amb un Tractat en el qual van quedar fixats els límits de les respectives conquestes. Amb això s’establia la primera frontera meridional de l’antic Regne de València. El tractat va ser signat al Castell d’Almizra el dia 26 de març de 1244, amb presència de bisbes, cavallers, homes rics i mestres de les ordres militars.

Quant a la gastronomia festera, el dia 24 d’Agost, (dia del patró) és típic menjar “Putxero i fasegures”.

La Festa dels folls

La Festa dels folls

It is celebrated the weekend between Christmas and New Year’s Eve, it consists of a humorous review of the events of local life. Es celebra el cap de setmana entre Nadal i Cap d’Any, consisteix en una crítica humorística dels successos de la vida local.

Es pot definir com una caracterització satírica i burlesca de la mateixa societat establerta, en la qual es suplanta la corporació municipal i representació religiosa, nomenant nous: alcalde, secretari, jutge agutzil, cura, dos pallassos i els mossos que presten servei militar, tots ells són els que s’encarreguen de trastocar l’ordre establert fent-se públiques les noves disposicions a regir en el dia i mig que dura la celebració, imposant-sancions a totes les persones (veïns i visitants):

“multa a qui vaja pel sol
multa a qui vaja per la sombra i
multa a qui es quede en casa”.

Turó “La Fantasmeta”

Turó “La Fantasmeta”

Presenta pendents poc acusades, el cim culmina amb una petita plataforma amb materials tant Islàmics, datables a finals del segle XIII, com del Bronze (Jaciment estudiat en el treball realitzat per la beca d’Investigació de l’Institut d’Estudis Juan Gil Albert 1989, amb el títol de Poblament Prehistòric de l’Alt Vinalopó).

A escassos metres del jaciment de “La Fantasmeta”, una estructura ciclòpia, coneguda amb el nom de “La Caseta dels Corps”, aquesta presenta dues grans lloses de roca calcària disposades verticalment, paral·leles a un esglaó de la roca natural del turó d’1 ’10 m. d’altura. Sobre les dues es troba disposada una llosa de grans dimensions a manera de sostrada.

Aquesta estructura presenta una cara oberta al N / NE, a la qual s’adossa una línia de bloc de roca calcària, disposats en semicercle els eixos neixen a les parets de l’estructura, conformant una possible cambra o avantsala.

Ubicació en el mapa

Jaciment Medieval del castell d’Almizra

Jaciment Medieval del castell d’Almizra

Al recinte, situat a la muntanya Sant Bartomeu, s’observen dos tipus de construcció, la tàpia del llenç de la muralla, d’origen musulmà, i el sillarejo basal de la torre més típicament cristià. Els treballs realitzats persegueixen dos objectius fonamentals: d’una banda el disseny de la distribució espacial, sobre la base de la posada al descobert d’estructures murals que permetrien, juntament amb les troballes, el coneixement de les diferents funcions de cada sector i, d’aquesta manera , ens ajudaria a la reconstrucció de la seva planta. D’altra banda, conèixer la cronologia del lloc i el seu esdevenir ocupacional, això s’aconsegueix a través de l’estudi dels materials, sobretot ceràmics, i de l’estudi dels estrats.

Els materials trobats mostren un poblament corresponent a l’Edat del bronze, atuells ovoides fetes a mà, pesos de teler i molins de mà, un poblament que es veu interromput durant època ibèrica i novament una reocupació que mostra els materials medievals. Aquests són en la seva major part ceràmics, encara que també tenen una importància els fragments d’ampolletes, gerretes i latitos de vidre, petits objectes d’os, i també de bronze i ferro. És la ceràmica comuna la més abundant, ataifores, fioles, orses, gerres, llums d’oli, palanganes, tapadores, cassoles, fogons …

Les decoracions de la resta del grup ceràmic corresponen a incisions, cordons decorats amb digitacions i ungulaciones, pintura, corda seca, impresa verd morada i esgrafiada. Tot aquest material es troba molt fragmentat es troba en estudi un material ceràmic d’aquesta última campanya, que podria retardar el final de l’ocupació del castell cap a dates més modernes. La estratigrafia mostra en alguns llocs vestigis d’incendi, que cal paralitzar amb els tipus de troballes.

En època medieval es produeix la substitució de la concepció musulmana del castell com a aglutinador de les alqueries circumdants, per la cristiana que destinava la fortificació al control del territori.

Tot just roman en peu una torre de base quadrada, dissimulada amb una teulada, a la qual se li va adossar l’ermita de Sant Bartomeu, al turó del mateix nom. Aquesta torre data del segle XIV, i per a la seva construcció es van utilitzar carreus, sillarejo basal i maçoneria, materials típicament cristians. En les seves parets només s’observen dos finestrons oberts i cinc finestres cegades, quatre d’elles a la part superior, una a cada costat. Des de la seva interior d’aquesta part alta assembla un colomar. Les bigues que sostenen la teulada són de fusta.

Ubicació en el mapa

Petroglif “Les Graelletes”

Petroglif “Les Graelletes”

Aquesta pedra es troba localitzada entre dos enclavaments de prou importància en la història del passat d’aquesta zona, els dos pujols o turons situats a la seva dreta i esquerra i en els quals s’han trobat restes físiques de certa rellevància pertanyents al Bronze. Aquests gravats pertanyen a l’època del Bronze, encara que no tot el conjunt, alguns són de major antiguitat. En algunes d’aquestes pedres es troba el signe del laberint; aquest no és molt freqüent trobar-lo en molts llocs, el lloc on es troba de forma més representativa és Galícia.

Alguns dels signes dins de “Les Graelletes”, podríem també afirmar que són, dels determinats com fusiformes, i hi paral·lelismes amb altres zones estudiades encara que no molt properes geogràficament.

La situacions de sobre posició o aproximació d’alguns dels motius, o de repetició, sembla ser que responen en gairebé tots els petroglifos de molts llocs, encara fora de la Península, al fet que comencen a gravar o tallar primitives cultures que comprenen períodes molt llargs en el temps, i cadascú amb les seves peculiaritats, i trobant en tots els moments històrics el més profund sentiment màgic-religiós i en tots els casos alguna cosa sobrenatural.

Ubicació en el mapa

Església de Sant Bartomeu

Església de Sant Bartomeu

S. XVIII; 1875 reforma; s XIX campanari (1416)

Església situada sobre un turó, presidint el caseriu.

Les seves dimensions són superiors al que es podria esperar de la modesta grandària de la població. Té planta de creu llatina i nau de tres trams coberta per volta de canó amb llunetes cecs i capelles laterals cobertes amb voltes bufades. Es remata amb un absis després del presbiteri. La decoració interior és escassa, però hi ha frescos i relleus d’escaiola en cúpula, presbiteri i petxines. Destaquen els tres altars clàssics del creuer i presbiteri, les pilastres clàssiques de la nau, el pis antic de rajoles ceràmiques i la cúpula sobre tambor il·luminat de grans dimensions. La fàbrica és de maçoneria vista a l’exterior amb carreus en sòcol i cantonades. La cúpula es cobreix amb teules blanques i blaves, destacant la torre prismàtica situada als peus, gairebé exempta, amb el cos de campanes construït en maó i rematada amb una cúpula, de manera similar a les torres d’Agost, Bigastro i Sant Joan.

Ubicació en el mapa