Història
Orígens i evolució del municipi
El Camp de Mirra és un municipi situat al nord-oest de la província d’Alacant, a la comarca de l’Alt Vinalopó, amb una població aproximada de 440 habitants. Al llarg de la seua història, la localitat ha tingut un paper destacat en la configuració territorial de la Corona d’Aragó i del Regne de València.
Un enclau històric a l’Alt Vinalopó
En 1244, Almizra va ser escenari d’un esdeveniment decisiu per a la configuració territorial del Regne de València: la trobada entre Jaume I i l’infant Alfons de Castella, que culminà amb la signatura del Tractat d’Almizra. Aquell acord va convertir este xicotet enclavament de la vall en un lloc destacat de la història medieval peninsular.
Més de set segles després, el Tractat d’Almizra continua sent una de les nostres principals senyes d’identitat. Des de 1976, el poble reviu cada any aquell esdeveniment mitjançant una representació històrica que uneix patrimoni, tradició i participació veïnal.
Coneix la història del Tractat d’Almizra
Un territori habitat des de l’antiguitat
La història d’El Camp de Mirra es remunta molt més enllà de l’Edat Mitjana. Les troballes arqueològiques realitzades al Puig d’Almizra documenten la presència humana en este enclavament des de l’Edat del Bronze i mostren la importància estratègica que va tindre este lloc al llarg dels segles.
La seua posició elevada sobre la vall va afavorir ocupacions successives i va deixar un patrimoni arqueològic que hui constitueix un dels principals testimonis dels orígens històrics del nostre municipi.
Descobrix més sobre el Puig d’AlmizraEl Camp de Mirra / Campo de Mirra
Durant segles, la localitat va ser coneguda simplement com a Partida de Camp, formant part del terme municipal de Biar. En 1795 va passar a integrar-se en el municipi de Beneixama, al costat de la resta de poblacions de la Vall. En 1836 es va segregar juntament amb Cañada per a formar un municipi conjunt conegut com a «Campo-Cañada».
Finalment, en 1843, Camp es va constituir com a municipi independent, iniciant la seua etapa com a entitat administrativa pròpia.
No va ser fins a 1849 quan es va afegir la denominació “de Mirra”, en referència a l’esdeveniment històric que va marcar de manera decisiva la identitat del municipi. Este nom remet a “Al-mizra” —terme d’origen àrab que significa el límit o frontera— i al lloc on es van establir les primeres fronteres estables entre la Corona d’Aragó i el Regne de Castella.
Posteriorment, en 1926, la Reial Acadèmia de la Història va concedir al Camp de Mirra un escut propi, consolidant així la seua identitat institucional i simbòlica com a municipi.
