El Tractat d’Almizra
Un acord que va marcar la història del Regne de València
El 26 de març de 1244, Almizra, actual El Camp de Mirra, va ser escenari d’un dels grans acords polítics de l’Hispània medieval. Este tractat, firmat entre les dos grans potències cristianes de la península, va establir una de les primeres fronteres estables de sud del Regne de València.
Més de set segles després, aquell esdeveniment forma part essencial de la identitat d’El Camp de Mirra i constitueix un dels elements més valuosos del seu patrimoni històric i cultural.
Almizra, la trobada entre dos corones
Durant els segles XII i XIII, les corones d’Aragó i de Castella avançaven cap al sud, establint diferents acords per a delimitar les seues zones d’expansió. No obstant això, l’avanç sobre places estratègiques com Xàtiva, Villena o Cabdet va tornar a generar tensions.
Per a evitar un enfrontament, entre el 23 i el 26 de març de 1244, Jaume I el Conqueridor, rei d’Aragó i de València, i l’infant Alfons de Castella, futur Alfons X el Savi, es reuniren a Almizra. L’acord, firmat el 26 de març de 1244, es va assolir en presència de Violant d’Hongria, esposa de Jaume I i primera reina consort de València.
El Tractat d’Almizra va fixar els límits d’expansió d’Aragó i Castella i va configurar, durant bona part del segle XIII, la frontera meridional del Regne de València, una de les primeres fronteres estables entre este regne i Castella en l’Hispània medieval.
Un lloc escrit en la història
El Llibre dels Fets, la gran crònica de Jaume I, va deixar constància de la trobada celebrada a Almizra i vincula directament aquell esdeveniment amb el Puig d’Almizra i el seu castell. El seu excepcional valor històric, arqueològic i simbòlic va motivar que en 2015 fora declarat Bé d’Interés Cultural amb la categoria de Lloc Històric, el primer d’esta categoria declarat a la Comunitat Valenciana.
Durant segles, no obstant això, no es va conéixer públicament el text documental del Tractat. A començaments del segle XX, l’historiador i eclesiàstic Roque Chabás va localitzar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó una còpia del document, la publicació de la qual en 1905 va permetre conéixer directament el contingut de l’acord i es va convertir en una font fonamental per al seu estudi històric.
50 anys revivint el Tractat
Cada 25 d’agost, durant les festes de Moros i Cristians, El Camp de Mirra torna a convertir-se en l’Almizra de 1244. Veïns i veïnes del municipi participen en una representació històrica a l’aire lliure que reviu les jornades del Tractat i que està precedida pel tradicional Pregó del Tractat.
En 2026 es complixen 50 anys de la primera representació, celebrada en 1976 amb motiu del VII centenari de la mort de Jaume I, a partir d’un text escrit per Francisco González Mollá. Anys després, Salvador Doménech Llorens va desenvolupar una nova versió de l’obra, estrenada el 25 d’agost de 1982 i consolidada des d’aleshores com un dels principals actes culturals del municipi.
L’acte conclou amb el record dels protagonistes al costat del monument commemoratiu dedicat al Tractat, erigit en 1976 a la plaça Rei Jaume I amb motiu del VII centenari de la mort del primer rei del Regne de València.
Visitar El Camp de Mirra és descobrir el lloc on es va traçar una frontera que va marcar la història del Regne de València i comprovar com un municipi menut de l’Alt Vinalopó continua conservant i transmetent un dels episodis fonamentals de la seua història.
